En Severus es va quedar a la grada de dalt de tot, juntament amb la resta de Cavallers de la Mort emmascarats. Tots guardaven silenci i romanien amb la vista clavada al jove del fons de la cavitat.

La cambra tornava a estar il·luminada sols amb la tènue llum blavosa de les torxes.

Des de la seva posició, l'Snape va veure com el jove estava agenollat sobra el terra dur, amb una posició semblant a la de la pregària. I en certa manera orava, va pensar. Seguia una llarga lletania del que ell era, del camí que havia emprès per arribar allà, del que deixava enrere i del que començava. De la iniciació a un compromís inviolable, a una lleialtat eterna; Del que significava unir-se al Senyor de les Forces del Mal.

. . . . . . . . . . . . . . . . . .

En Regulus Black no estava acostumat a ser el centre d'atenció. En la seva vida era més comú ser conegut com el germà d'en Black (com si no fos també el seu cognom), o l'"altre" Black. Però aquella nit era diferent. Aquella nit era seva. Aquella nit arranjaria la vergonya del seu germà. Aquella nit ELL seria en Black. L'únic. El bo. El fill legítim d'una noble nissaga. Faria que la seva mare estigués orgullosa d'ell. Li donaria una alegria que mitigaria la pèrdua del primogènit, relegant a l'oblit aquella vil traïció a la seva família. Aquella nit recordaria al món que el seu cognom no s'havia perdut.  Que estava ben viu i a punt de servir al bruixot més gran de tots els temps i a la seva causa. La nostra causa, va auto corregir-se mentalment.

La vida li brindava l'oportunitat de  defensar la seva ideologia posant en pràctica el seu activisme. Havia arribat l'hora que sempre havia estat esperant: era l'hora d'enderrocar l'Acta Internacional de Secretisme Màgic! Una llei hipòcrita i totalment injusta creada l'any 1869 després de la gran caça de bruixes que van patir de part dels muggles, per aparentment protegir-los de tals brutals assassinats. Era absurd, pensava. Ells eren les víctimes i eren ells els que s'havien hagut d'amagar; no tenia cap mena de sentit. Però això s'havia acabat. Per fi cadascú seria col·locat al lloc que li corresponia. I tot gràcies al Senyor de les Forces del Mal i el seu nou règim, els únics que havien parlat clar i havien entès que els bruixots no eren els que havien de viure entre les ombres. Que ells eren els poderosos i els que havien de restaurar l'orde natural de les coses.

En tot allò pensava, allà, agenollat sobre la pedra freda, mentre esperava amb ànsia que el ritual comencés.

A causa dels nervis i de la màscara, respirava amb dificultat. El cor li bategava a mil per hora i el cervell no li parava de funcionar encadenant-li un pensament rere l'altre per preparar la seva ment i el seu esperit. Preparant-lo per entregar-se a Lord Voldemort.

. . . . . . . . . . . . . . . . . .

La glòria eterna. Poder. Protecció. Experimentar amb les forces del mal sense límits. La possibilitat d'assolir els desitjos més profunds del cor.

En Severus recordava les raons, el que oferia el Senyor de les Forces del Mal a tota bruixa i bruixot digne de servir-lo. El que li va oferir a ell.

No puc continuar mirant cap a una altra banda.

Tu has triat el teu camí, i jo he triat el meu.

I, sobretot, la possibilitat d'assolir els desitjos més profunds del cor. Va estrènyer el braçalet d'or que tenia dins la butxaca amb força.

. . . . . . . . . . . . . . . . . .

Una mena de xiuxiueigs dèbils van començar a vibrar arran de terra. Eren uns sons esgarrifosos, com una espècie de càntics inquietants amb un idioma que no entenia. I encara que semblaven estar vius, va saber que aquells xiuxiuejos no eren humans; allò era reptilià, la llengua de les serps. Semblava que el so és mogués des de les parets fins al centre de la cavitat on ell era. I allò va provocar-li el pànic. Primer va pensar infantilment que les serps de pedra de les columnes havien cobrat vida i es dirigien totes cap a ell, per fer-li mal, però no va veure res al seu voltant tret de penombra. 

A mida que el terror li creixia dins la boca de l'estómac, també ho feien aquells sons reptilians. La desena de veus van acoblar-se eixordant a tots els presents al mateix moment que les flames de les torxes es van apagar.

I llavors... el silenci.

En Regulus va quedar sumit en la foscor més absoluta, tanmateix, va notar com hi havia alguna cosa a prop seu. Algú. Va escoltar el fru-fru d'una capa bellugant-se al seu costat. Era ell?
Aleshores va sentir com un fred glacial s'apoderava de la seva ànima i va tenir la sensació que mai més podria tornar a ser feliç. Eren demèntors allò que se li acostava?

Un sentiment estrany va créixer dins el seu interior. Va notar com alguna cosa intangible, una ombra, li entrava dins del cos provocant-li un greu malestar. Li costava respirar. Tenia ganes de cridar, de vomitar. I quan pensava que ja no podria aguantar més, l'ansietat va desaparèixer tan ràpid com havia començat.

De cop, quan la foscor no podia ser més espessa, va sorgir del terra una foguerada, una anella de foc que el va encerclar. Les grans flames van il·luminar amb intensitat tota la cambra, deixant-lo encegat. Va haver de tapar-se el forat dels ulls de la màscara amb la mà, fins que se li van acostumar les pupil·les. I, aleshores, el va veure. Allà, davant d'ell. Amb una túnica negra i els peus descalços sobre la pedra.

Les flames van amainar i Lord Voldemort va parlar:

—Benvolguts Cavallers de la Mort. Sembla que fos ahir que va començar la nostra lluita. Que els primers de vosaltres us vau unir a mi... I ja en fa quasi trenta anys. Trenta anys disposats a combatre a qui calgui per tal que es reconeguin els drets dels mags.

La seva veu ressonava per tota la sala. En Regulus l’escoltava des de la seva submisa posició, mentre Lord Voldemort es passejava pel voltant del cercle de foc, dirigint-se als seus fidels seguidors.

—I desprès del nostre atac, aquest dissabte, expresso la convicció absoluta que aconseguirem la victòria. 

Els Cavallers de la Mort van proferir brams d’eufòria. En Voldemort va esperar que s’extingissin per prosseguir amb el seu discurs.

—Però qualsevol guerra requereix sacrificis, no us enganyaré. Al unir-vos a mi, demostreu estar decidits a tot, disposats a no capitular mai, i amb això la nostra voluntat superarà tots els obstacles. Amics meus: cal disciplina i obediència cega, per arribar al triomf.

La pausa teatral del Senyor de les Forces del Mal va ser rebuda amb l’efecte desitjat quan un fort aplaudiment va retrunyir dins d’aquelles parets. Al cap d’una estona, en Regulus va veure com les grans mans blanques d’en Voldemort s’aixecaven en l’aire, reclamant la paraula altra vegada.

—El nostre silenci ha arribat a la fi. Ja no hi haurà mandats compartits amb els muggles; els bruixots seran intransigentment el primer i únic poder.

Aquí els aplaudiments van tornar a esclatar. Un nerviosisme creixent va apoderar-se d’en Regulus.

—Però d’entre les bruixes i els bruixots, només els superiors poden reclamar en la més alta autoestima el lideratge. Tots aquells que comparteixin la meva doctrina seran benvinguts al nou món que construirem plegats. Però avui hem d’examinar i extirpar els elements que s’han transformat en nocius i que per tant, no tenen lloc amb nosaltres. I encara que molts voldran seguir-me, només els de sang pura tindran l’honor de ser nomenats Cavallers de la Mort i seran mereixedors de la meva marca.

>>I per això som avui aquí. Perquè un nou llinatge dels sagrats 28 s’uneixi a mi i a la nostra causa —Lord Voldemort va mirar-lo als ulls per primera vegada— . Ja és hora que tots els mags de sang pura formin part de les meves files i junts aconseguim l’autoritat que per dret ens pertany.

Mentre els altres feien crits d'assentiment, en Voldemort va acostar-se-li sigil·losament sense apartar la mirada en cap moment. La seva mà de dits llargs li va agafar la barbeta suaument, obligant-lo a alçar el cap cap a ell.

—He vist el teu cor Regulus Black —va xiuxiuejar-li enmig de la cridòria—, i he vist les teves pors.

El cor que fins llavors li bategava desbocadament, se li va parar. Tenia el Senyor de les Forces del Mal tan a prop, que sense ser-ne conscient va aguantar la respiració. Tot ell va quedar immòbil.

—Tot allò que anheles, amb mi, se't farà realitat. Si em jures lleialtat eterna i em serveixes satisfactòriament, no hi haurà res que impedeixi el teu èxit; Lord Voldemort és agraït.

—El meu desig no és altre que serviu-vos.

Un somriure cruel va aflorar a la cara d'en Voldemort.

—N'estic convençut, Regulus. Perquè un cop comences ja no hi ha marxa enrere —els seus ulls vermells van brillar amb més intensitat  i, de manera subtil, va anar augmentant la pressió dels dits a la seva mandíbula—. Lord Voldemort no té compassió. Lord Voldemort ni perdona, ni oblida. I ningú amb dos dits de front vol que la ira de Lord Voldemort caigui sobre d'ell.

—Només un ximple desobeiria al Senyor de les Forces del Mal.

—I a aquest ximple se li acabarien totes les aspiracions de la vida igual que la vida mateixa. Perdria tot allò que desitja.

Allò era una amenaça. Era massa intel·ligent per no adonar-se'n. Però per arribar al triomf, calia disciplina i obediència cega.

—L'únic que desitjo missenyor, és ser-vos útil i honorar la noble nissaga dels Black.

. . . . . . . . . . . . . . . . . .

Mentre els seus companys continuaven cridant lloances i brams d'eufòria, en Severus va veure com el Senyor de les Forces del Mal s'apropava al jove Black i li deia alguna cosa que no podia escoltar. Aquell era l'inici.

El seu voltant va semblar perdre forma i color. Una davallada de records van despertar dins la seva ment, enduent-se'l molt lluny d'allà i, a la vegada, tan sols a unes grades més a baix.

Tot allò que tems, Severus, si m'abandones, se't complirà.

No puc continuar mirant cap a una altra banda. Tu has triat el teu camí, i jo he triat el meu.

Jo sóc la resposta a les teves pregàries. Amb mi, no hi haurà res que no puguis aconseguir.

És... és el pare, Severus...

No penso anar-me'n sense tu!  Vine amb mi.

Uneix-te a mi.

El silenci el va retornar a l'actualitat. La tensió havia impregnat l'ambient. Era l'hora.

. . . . . . . . . . . . . . . . . .

Lord Voldemort es trobava dret davant d'ell, murmurant una fórmula màgica que pràcticament semblava una cançó i que atiava el foc que els envoltava. Amb el reflex de les flames ballant-li a les pupil·les, mantenia la vareta aixecada com una teia, absorbint de l'anella que els encerclava una gran flamarada que anava augmentant de volum.

L'agressivitat de les flames va continuar fent créixer l'escalfor que l’asfixiava. Absort com estava per no cremar-se, li va acostar adonar-se que del no-res havia aparegut, davant d'ell, un petit altar de pedra negra. I encara es va sorprendre més quan va veure el seu braç esquerre col·locat just al centre i immobilitzat amb corretges de cuir pel canell i el colze, amb la roba arromangada, deixant l'interior de l'avantbraç cap per amunt.

Va sentir com de lluny els Cavallers de la mort recitaven a l'uníson:

—Equites Mortis electi sumus ad facendum metus nominis atque praesertim hominis (Els Cavallers de la Mort hem sigut escollits per crear la por al nom i sobretot a l’home.).

Mentre amb la mà de la vareta encara mantenia la bola de foc suspesa a l'aire, amb l'altre, els llargs i freds dits d'en Voldemort van acariciar-li el tros de pell on aniria el tatuatge. Amb una mirada glacial, va començar a parlar en reptilià, provocant que les flames es tornessin de color verd maragda i el foc de la vareta es dividís en set serps que s’enroscaven en l’aire.

—Mors ruat ad omnes, qui nati sunt et vixerunt nescii veri metus (Que la mort s’estengui a tots aquells que van néixer i han viscut sense conèixer la veritable por.).

Amb els ulls esbatanats per la por, en Regulus va observar com Lord Voldemort dirigia a les serps de foc cap a ell i aquestes s’enfonsaven dins del seu braç, una rere l’altre, cremant-li a foc viu, la marca de les Forces del Mal a la pell. 

El dolor era tan intens que no va poder reprimir un crit. La carn se li va omplir de butllofes, la tinta negra s’anava escampant per les seves venes mentre cada serp que el penetrava semblava beure de la seva sang que de mica en mica anava tacant tot l’altar.

—Si vis pacem, para bellum (Si vols pau, prepara't per la guerra).

No podria suportar-ho gaire més. Va començar a retorces pel terra sense poder treure el braç de la presó que el Senyor de les Forces del Mal li havia preparat, on el suplici, continuava implacablement.

Una rialla esfereïdora va escalat als llavis de Lord Voldemort mentre l’última serp maragda desapareixia dins la carn del seu nou servidor, deixant-li el tatuatge de les Forces del Mal, gravat per sempre.