El món havia canviat. I en la foscor de la nit, tremolant sota el llit, una nena es tapà la boca amb les mans per no deixar sortir cap so i tancà els ulls amb força. Aterrida.

Les passes del seu pare eren cada cop més properes. Tan properes que la porta es començà a obrir i una olor d'alcohol envaí l'habitació.

Dubtà uns segons, però li urgia fer-ho. S'agenollà, palpà la foscor fins a trobar un petit peu i l'estirà enfora.

L'havia de matar.

Quan es va aixecar, la nena va quedar estesa al costat del cos de la seva mare.

L'home no podia permetre que la petita també es mengés les seves germanes.

El virus dels morts vivents havia arribat a Barcelona.

Noteta: aquest relat sorgeix de l'assignatura Habilitats comunicatives en l'àmbit educatiu (estratègies discursives) que estic cursant a la UAB en el grau d'Educació Social. Havíem d'escriure un microrelat de màxim 150 paraules, i com que no sóc d'escriure microrelats (sinó d'enrotllar-me com una cotorra), vaig decidir inspirar-me en la manera d'escriure d'un mestre dels relats curts: Santaigo Pedraza i els seus 'Cuentos para monstruos' (que us recomano al 100%)

[18/03/23]