Iste articlo ha estau escrito por abrilcaballe

Versión en aragonés

Ola a toz y totas! Sabebaz que a tradizión de Halloween tiene a suya propia versión autoctona en Aragón? Leyez iste articlo ta descubrir-la!

A tradizión de Halloween que conoxemos a libel mundial ye d'orichen zelta. O suyo nombre yera Samhain, marcaba un d'os momentos más importans de l'año zeltico porque siñalaba o final d'un año. Yera un momento en o cual o mundo d'o muertos se zercaba a lo d'os vivos y as suyas almas podeban dondiar por o mundo. Bi eba formas d'alexar a los malos espritos y rezibir a los defuntos familiars. Se supone que atras culturas antigas como a romana amoldoron a fiesta y vivió un renaiximiento en o mundo anglosaxón d'o sieglo XVII. Se popularizó mundialmén grazias a la comunidat irlandesa en Estaus Unius. 

En Aragón, a festividat se conoxe como Nueit d'Almetas o Nuei d'Almetas y o suyo símbolo ye la carbaza porque se vacian ta poder calar una vela dentro. Muitos puestos d'Aragón encara zelebran ista festividat, convertida en una vispra de Totz Santos. 

Versió en català

Hola a tothom! Sabíeu que la tradició de Halloween té la seva pròpia versió autòctona a l'Aragó? Llegiu aquest article per a descobrir-la!

La tradició de Halloween que coneixem a nivell mundial és d'origen cèltic. El seu nom era Samhain i marcava un dels moments més importants de l'any, ja que assenyalava el Cap d'Any. Era un moment en què el món dels morts i el món dels vius s'apropaven, de manera què les ànimes dels mort podien rondar per la Terra. Hi havia formes d'allunyar els esperits malèfics i de donar la benvinguda als esperits dels avantpassats. Altres cultures de l'Antiguitat, com ara la romana, van adaptar aquesta festivitat a les seves societats, però el gran renaixement es viuria al món anglosaxó del segle XVII. Arran aquest moment, la festa es va popularitzar mundialment gràcies a la comunitat irlandesa dels Estats Units.

A l'Aragó, la festivitat és coneguda com a Nuei d'Almetas o Nueit d'Almentas (nit d'ànimes en llengua aragonesa). El seu símbol és la carbassa, igual que en el cas anglosaxó, ja que la tradició implica buidar-les per a col·locar una espelma a l'interior. Molts llocs de l'Aragó conserven aquesta tradició, convertida en un en una vigília del Dia de Tots Sants.