Laila i Sam

[N.A. entre aquest capítol i l'anterior han passat uns minuts]

_Tu vols que pugi a un d'aquests vehicles?

_Si, són els nostres transports.

_La furgoneta amb banyes amb aparença de rinoceront és el meu i la moto blanca amb aparença d'àliga és el teu.

_Però si ni arribo als pedals.

_Tu fes-ho tenen una sorpresa amagada.

_Ok com vulguis, però si em faig mal la culpa caurà sobre teu.

_Fes-ho i deixa de queixarte

(Ho fa)_ No ha passat res

_Segura? Mira el mirall que hi ha en el manillar.

(Mira)(Sorpresa)_Qui és aquesta noia? Perquè va vestida igual que jo? Sam on has anat? Què hi fa vostè a la furgoneta del meu amic?

_Som nosaltres. Els vehicles tenen un camuflatge visual que fa que ens vegem més grans, amb la suficient edat per conduir, uns vint anys. Aquesta aparença és la que tindrem si no ens tenyim el cabell, ens aprimem o engreixem. Per aquesta raó et veus com una motorista esbelta i jo com un conductor amb mal geni.Lo millor que podem fer és poasr-nos en direcció a la botiga.

Com ho farem? No se la manera.

Recordes  el medalló que us vaig donar quan vam fer el tracte?

Si, que te d'important?

Resulta que és la clau per encendre la moto.

(ho prova) Tens raó, ara nomès falta arrivar allà.